Públic

La fotògrafa Esther Berruezo presenta El teu espai és el meu espai, una exposició que reivindica la presència de la lactància materna als espais públics. Amb una mirada propera i documental, fotografia mares alletant les seves criatures en diferents indrets de les Franqueses del Vallès i documenta un gest íntim i quotidià que també forma part de la vida col·lectiva.

L’exposició recupera imatges de fa quatre anys i amplia la mostra amb fotografies inèdites. Una proposta que convida a reflexionar sobre la maternitat, la convivència i el dret a compartir els espais sense judicis.

«De vegades, mostrar una realitat amb naturalitat ja és una manera de qüestionar per què ens pot incomodar»

ENTREVISTA · ESTHER BERRUEZO

Què hi ha darrere d’aquestes fotografies? Com es construeix una mirada sobre la maternitat? Parlem amb l’autora sobre l’origen de l’exposició, el significat del seu títol i com aquest treball, nascut fa quatre anys, ha estat el punt de partida d’altres projectes fotogràfics.

Per Clàudia Clavell

Què has descobert sobre la maternitat fotografiant-la que no haguessis descobert sense una càmera?

Fotografiar m’ha ensenyat que no hi ha una única manera de viure la maternitat. La càmera em permet aturar-me en gestos, mirades i moments que potser passarien desapercebuts. Però, per mostrar-la amb honestedat, primer cal estar disposada a escoltar.

Fotografiar una mare alletant en un espai públic és documentar un gest quotidià o fer una reivindicació?

Per mi, és totes dues coses. El projecte va néixer de la voluntat de mostrar una realitat quotidiana. Quan una mare surt al carrer amb la seva criatura, continua sent mare. I si necessita alimentar-la, no hauria de sentir que s’ha d’amagar. De vegades, mostrar una realitat amb naturalitat ja és una manera de qüestionar per què ens pot incomodar.

Per què vas triar El teu espai és el meu espai com a títol? 

El títol el vam construir conjuntament amb totes les mares que van participar en el projecte, igual que les frases que acompanyaven algunes fotografies. Parla de la intimitat entre una mare i la seva criatura, però també de l’espai públic que comparteixen amb la resta de persones. El «teu»  i el «meu» no són espais necessàriament separats. Conviuen i formen part d’una mateixa realitat.

Quatre anys després, què hi veus que aleshores no veies?

Avui hi veig molt més que vint mares alletant els seus fills. Hi veig la importància de conservar aquestes històries. També hi reconec el punt de partida d’una mirada que m’ha portat a interessar-me pel naixement, el postpart, el vincle i les cures.

Quin futur imagines per a aquest projecte?

M’agradaria que l’exposició arribés a altres espais. Actualment desenvolupo un nou projecte sobre el postpart que inclou diferents realitats i maneres d’alimentar un nadó. Tindrà el seu propi recorregut i una futura exposició.

També participes en el projecte Dits Petits i treballes en l’àmbit del dol. Hi ha un fil conductor en aquestes diferents mirades sobre la maternitat?

Amb Dits Petits fotografiem famílies amb nadons ingressats a cures intensives neonatals. També faig fotografia de comiat quan una família ha d’acomiadar-se del seu nadó. Són imatges que poden adquirir un valor immens amb el temps. El fil conductor és escoltar cada família, conèixer la seva història i apropar-m’hi des del respecte i la sensibilitat.

El teu espai és el meu espai es pot visitar al Centre Cultural de Bellavista, a les Franqueses del Vallès, del 8 al 29 d’octubre de 2026.

Les cures, al centre de les activitats d’octubre