20.202 - Taller de dibuix i expressió gràfica - Aula 2

Públic

3.2.3. Relat i llenguatge

Poesia visual

Creació d’un poema visual a partir de recursos retòrics i combinació de llenguatges.

Procés creatiu i Referents

Partint del referent de Benet Rossell, artista polifacètic nascut a Ponent, just al poble on em trobo, m’he volgut apropar a la seva manera de mirar.

“Fent poble”, com ell feia, he anat al forn de pa i he agafat la revista gratuïta que hi reparteixen.

Aquest poema és, en certa manera, un homenatge. He agafat la revista i m’he preguntat: què hi trobaria ell, entre aquestes pàgines? En principi, poca substància: anuncis, notícies quotidianes… Però ell hi veuria més enllà. Algú capaç de dibuixar sobre una patata sabria trobar allò que passa desapercebut per a la resta.

I aquí és on m’he situat, en plena Setmana Santa, intentant connectar amb aquest pensament. No sé si ha estat l’esperit d’en Rossell o el Berghain de Rosalía sonant per la ràdio, però hi he començat a veure processons i mones de Pasqua, tradicions que repetim any rere any.

Però, quin és el veritable sentit de tot això? Què tenen a veure senyors encaputxats, xocolata, plomes i pollets? Consumisme i festa. Ballem al ritme dels dolços i de rituals que sovint no entenem. Embolcalls que rememoren un fet esgarrifós: l’assassinat d’un home.

En Rossell, com a cineasta, podria dir que al final tot es resol, que el protagonista ressuscita i que hi ha motius per celebrar. Però no siguem cínics… o sí, potser aquest batibull de coses no deixa de ser un collage que ens esclata al cap.

A posteriori, hi reconec un referent que, sense buscar-lo, dialoga directament amb la peça. Un treball realitzat per Rossell l’any 69, a partir de retalls de revista i de papers que sembla que tenia en un calaix de casa. En una primera lectura pot semblar un collage divertit, gairebé decoratiu, però amb el temps aquests retalls esdevenen memòria d’un moment concret. Observant el conjunt, es pot reconstruir una imatge força precisa del context en què van ser generats. Pot esdevenir el collage un arxiu involuntari de la memòria?

També he pogut establir una relació amb els treballs audiovisuals i accions col·lectives vinculades a l’entorn dels anomenats “catalans a París”, on el gest, el color i el ritual construeixen una mena de ceremonial laic, desplaçant el significat de la celebració cap a un llenguatge simbòlic contemporani.

Això reforça la lectura de la peça resultant com una acumulació de signes i símbols molt actuals que, posats en relació, generen un nou relat, potser més proper al nostre pensament que no pas l’inicial. Per això m’atreveixo a dir que es tracta d’un poema visual, perquè revela veritats que sovint romanen ocultes.

CEREMONIALS

MATERIALS I AUTORIA

Pel que fa al procés, es tracta d’un collage realitzat a partir d’una única revista gratuïta (dos exemplars) que es reparteix als comerços de Ponent.

He utilitzat aquarel·les de colors per treballar el fons, sobre un suport de cartolina gruixuda blanca amb textura. Per aplicar l’aquarel·la he fet servir un pinzell i un raspall de dents, experimentant amb el traç i les esquitxades.

Altres elements emprats han estat tisores, cúter i cola per al retall i la composició dels diferents fragments.

Pel que fa a les fotografies d’autoria, també he volgut fer un gest proper a l’“artor” de Rossell, incorporant un mirall i jugant amb la meva pròpia presència dins la peça.

· Historieta

Historieta de còmic a partir d’un relat de no ficció.

He llegit alguns còmics i conec mínimament el seu llenguatge, però aquest exercici m’ha fet entendre que no són només una forma d’explicar històries, sinó una manera de pensar-les.

El punt de partida no és el format, sinó la necessitat: tenir alguna cosa a dir. En aquest cas, em plantejo si puc utilitzar aquest llenguatge per explicar una vivència o uns pensaments que, d’una altra manera, quedarien en silenci o es diluirien amb el temps. El còmic apareix aquí com una eina per retenir, ordenar i, en certa manera, fixar una experiència.

Igual que la fotografia, el vídeo o l’escriptura, el còmic permet construir relat, però té una particularitat que m’interessa: no exigeix diplomàcia. Admet el cinisme, la ironia o fins i tot una certa incomoditat. Aquesta llibertat permet desplaçar el to i jugar amb la distància entre el que es mostra i el que es suggereix.

A partir d’això, he construït una historieta basada en una experiència real, utilitzant el contrast entre conversa, pensament i lectura crítica. Com dirien els germans Coen a Fargo:

“Aquesta és una història real: els fets van tenir lloc a Andorra l’any 2026; a petició dels supervivents, els noms han estat canviats; per respecte als morts, la resta s’ha explicat exactament tal com va passar.”

PROCÉS I AUTORIA

Explicar el procés és explicar un relat dins del relat. Tot i partir d’un fet real, he volgut crear uns personatges i treballar-ho com si fos una ficció.

He escrit un petit guió i l’he adaptat perquè s’ajustés al llenguatge del còmic i al format d’una sola pàgina.

Trobar com dibuixar les dues protagonistes ha estat la part més difícil. Tenia clar el caràcter de cadascuna, però portar-ho al terreny del dibuix i que m’agradés ha requerit proves i ajustos. Finalment, he trobat els personatges i els he donat nom i identitat pròpia.

També he revisat còmics que tenia per casa per entendre millor com donar moviment i gest al dibuix, i evitar que quedés massa estàtic. Tenint en compte les meves limitacions, he buscat línies simples que es poguessin repetir per mantenir una certa harmonia en el conjunt.

He dibuixat les vinyetes a llapis i, un cop resoltes, les he passat a retolador. Ho he fet amb calma, sense pressa, per evitar errors i no malmetre la feina feta.

Tot i que tenia un guió amb els textos i un croquis inicial, a mesura que he anat avançant he anat modificant els dibuixos. En realitat, ha estat més fàcil executar que idear: mentre dibuixava, he anat veient amb més claredat com enllaçar una vinyeta amb la següent.

La decisió de mantenir la línia negra sobre blanc respon a la voluntat de treballar amb un llenguatge clàssic i net, utilitzant el vermell i el verd com a accents.

Materials:
Full blanc, regle, llapis F, goma d’esborrar, retoladors negres de diversos gruixos, retolador vermell i retolador verd, retolador blanc.

· Diagrama o relatoria

Diagrama o relatoria de l’obra de Benet Rossell

Tinc curiositat per Benet Rossell. El tinc present perquè va néixer al poble on hi passo mitja vida i, tot i que la gent d’allà no dona gaire valor al fet de tenir com a fill un dels artistes més reconeguts, sí que hi ha alguns petits grups que en parlen i el situen al centre cultural d’un petit poble de la Noguera.

He aprofitat per aprofundir-hi i revisar un llibre i material que tenia d’ell. Sort del llibre, perquè m’adono de com és de difícil trobar obres ben reproduïdes a internet. Ha estat una decisió força visceral i poc pràctica, ja que m’he trobat amb un artista multidisciplinari, amb un univers propi i una trajectòria intensa. Em pregunto com resumir tot això en un espai tan reduït.

En aquest punt, la seva obra m’ajuda: els microdibuixos, línies que caben en un gra d’arròs i contenen un món, em donen una pista de com afrontar-ho. Un cop recollida la informació, en faig un resum, i del resum en surt un esquema. A partir d’aquí imagino com podria ser un mapa conceptual de l’univers de Benet Rossell.

A més d’explicar la seva obra amb paraules clau, intento fer-ho també a través del dibuix, experimentant directament. Utilitzo alguns elements i conceptes extrets de la seva obra, i n’incorporo d’altres inventats per mi, però seguint el seu llenguatge i manera de fer.

Com a experiència personal, ha estat gratificant treballar amb el traç i els diferents materials: acabo amb les mans negres, plenes de tinta i pintura. Per aquest motiu, pinto de negre les puntes dels dits del dibuix central, a mode d’autoretrat.

Materials:

Els materials han estat diversos, també en relació amb els utilitzats per Benet Rossell. He començat amb llapis i goma per estructurar el dibuix, i he anat incorporant progressivament pintura acrílica de colors, retoladors de colors i retoladors negres de diferents gruixos, així com tinta negra i vermella.També he utilitzat una bossa reciclada de paper kraft, de la qual n’he retallat fragments que he incorporat a la composició a mode de collage. El procés no ha estat lineal, sinó més aviat obert i intuïtiu, afegint materials i traços de manera progressiva i sense una planificació tancada.

PROCÉS I AUTORIA