3.2. Fer/Dibuixar
3.2.1 Desplaçament del significat
· Objectes quotidians
Desplaçament del significat a partir d’un objecte quotidià mitjançant el dibuix.
Procés i autoria
Sembla un exercici aparentment senzill: agafar un objecte, posar-lo sobre el paper i, a través del dibuix, desplaçar-ne el significat fins a generar un nou concepte. Però, com passa sovint, la teoria sol ser més fàcil que la pràctica. He imaginat diverses opcions, però a l’hora de portar-les al paper no m’acabaven de convèncer (massa complicat, massa obvi, sense sentit o, senzillament, poc motivadores).
Finalment, els dibuixos han aparegut sense donar-hi gaires voltes, gairebé de manera espontània. Idees que neixen de la quotidianitat, del dia a dia, de converses, d’estar atenta als detalls i de buscar amb la mirada paral·lelismes i formes que em puguin servir.
El dibuix del gat de Cheshire m’ha resultat especialment inspirador. La conversa amb l’Alicia m’ha portat a una analogia clara amb aquest procés: no saber, no buscar, no tenir un camí establert i, tot i així, avançar. Seguir per on sigui i, al final, que alguna cosa aparegui.
Quan m’he relaxat, he trobat.
Materials: llapis 2H, llapis de colors, aquarel·les i retoladors negres.
Materials: llapis grafit negre.
Materials: Cretes de colors, fixador.
· Collage
Creació d’un collage a partir de la combinació inesperada de dos objectes per generar un nou significat.
Procés i autoria
La imatge inicial aportada per mi ha estat la bola del món amb uns passaports. La idea que es dibuixava a la meva ment era clara: viatjar, descobrir i recórrer el món.
En entrar a Folio i trobar la imatge d’una companya, unes sabates de caminar gastades, el meu imaginari m’ha conduït cap a un altre terreny, més enfangat que la idea inicial del típic wanderlust. He establert una analogia directa amb el planeta Terra com a ésser viu, pressionat per tot l’enrenou que els humans li provoquem.
Aquest gir m’ha conduït a la teoria de Gaia de James Lovelock, que entén la Terra com un sistema viu, complex i autoregulat (Lovelock, 1979).
Retallant, desmuntant i muntant de nou, he volgut construir aquest desplaçament de significat i donar a la peça un aire reivindicatiu, que ens recordi la responsabilitat que tenim amb allò que habitem.
Carrego amb el pes del món: del que ha estat i del que serà.
He realitzat un muntatge digital emprant Photoshop, retallant les formes i col·locant les imatges resultants sobre un fons groc. He treballat l’ombra també amb Photoshop i n’he ajustat el color per tal que el conjunt quedi més integrat i orgànic. Finalment, he desenfocat alguns contorns per aportar més profunditat i reduir la sensació de retall.
Experimentació: he provat amb retalls digitals de lletres per posar un nom, a l’estil collage. Finalment, he decidit que m’agrada més la imatge neta, sense pistes.
3.2.2 Expressió en moviment
Transformació d’una fotografia mitjançant el dibuix per desplaçar-ne el significat i activar una lectura en moviment.
Procés i autoria
La fotografia que he triat per treballar és una ampliació en paper gruixut i texturat que vaig fer a partir d’uns negatius que vaig trobar del meu avi i que vaig positivitzar. Vaig decidir imprimir-la en aquest tipus de paper perquè la qualitat del negatiu era molt “bruta” i la textura li dona cos, resultant ideal per dibuixar-hi, també amb procés humit si cal.
Aquesta imatge la tenia apartada perquè està velada per un cantó. Justament per això l’he trobada interessant, l’espai negatiu em pot donar joc. Paral·lelament, he imprès altres fotografies positivitzades, un pamflet polític que vaig trobar junt amb els negatius i un fragment d’una carta que el meu avi va escriure a la meva àvia. Val a dir que aquest procés ha estat en gran part intuïtiu: la incorporació d’aquests elements ha anat apareixent sobre la marxa.
A partir d’aquests negatius vaig descobrir que el meu avi va formar part de la lleva del biberó i que va passar set anys entre guerra i servei militar. Amb aquest descobriment, he entès per què van trigar tant a casar-se, la ràbia aparentment desmesurada contra el règim i, sobretot, els silencis: com si haguessin esborrat tots aquells anys d’incertesa i falta de llibertat.
En aquest context ha sorgit la peça final. Sense buscar-ho massa, m’he trobat reconstruint una història. Més que deconstruir una imatge, el que ha passat és que he construït una mena de càpsula de temps a partir d’aquesta.
Un instant de permís: el meu avi, vestit amb el “pijama de ratlles”; els meus besavis observant la jove parella, continguts en els seus sentiments; la nota d’amor suspesa sobre els seus caps.
La part velada obre una altra dimensió: la dels altres dies, la dels treballs forçats, la de la distància, la dels set anys robats.
Com a apunt rellevant del procés, en una primera instància vaig provar de retallar flors per col·locar-les al voltant de la parella, a manera de marc. No obstant això, el resultat no em va convèncer: em semblava que la peça derivava cap a un llenguatge massa proper a l’scrapbooking, més decoratiu que conceptual, i no era aquesta la intenció.
Una dificultat afegida ha estat la captació de la peça. Tant les fotografies com la carta estan impreses en paper fotogràfic i generen molts reflexos. Ha estat complicat mantenir la textura i, alhora, conservar els brillos de la pintura sense perdre detall.
Materials: aquarel·les de colors, pintura acrílica negra, retolador de punta fina, materials impresos (fotografies positivitzades, fragments de carta i pamflet), pinzells, tisores, cúter, pinces i cola.
Em resulta molt i molt complicat parar el procés per documentar-lo, i precisament jo estic acostumada a documentar processos, però m’endinso tant en el que estic fent que no hi penso, o, si hi penso, ho deixo per més tard. És com “tallar” el procés. Entro en un estat de concentració que no deixa lloc a res més. He de repensar com fer-ho.
3.2.2 Expressió en moviment
· Gest i traç
Expressió del moviment a través del gest i el traç.
Procés i autoria
He començat el treball tal com es recomana a la PAC, fent proves de traç amb diferents materials. M’he sentit còmoda movent els diferents elements sobre el paper; és divertit i motivador.
Partint de la idea que no havia de fer un dibuix concret, m’he deixat portar. Em venia de gust provar amb tècniques seques i he triat el carbonet i les cretes. També he experimentat amb els difuminadors de carbonet, que m’han permès treballar la transició entre el gest i la taca.
M’he sentit molt més lliure que amb el llapis i el retolador que havia treballat anteriorment. Trobo que aquets materials que he triat, en ser més bastos, et porta a no voler filar tan prim i l’abstracció és més gran.
També he experimentat dibuixant a peu alçat, amb caballet, cosa que m’ha donat una perspectiva i una sensació diferents.
El fet de dibuixar amb traços més amples i menys definits em dona la sensació que el moviment ja s’hi incorpora implícitament: el traç és ràpid i no hi ha marge d’error; la taca queda i ha de formar part del dibuix.
Materials: Carbonet, cretes de colors, difuminador carbonet, llapis blanc, fixador. Paper blanc amb textura.
3.2.3 Figura humana
Representació del moviment de la figura humana mitjançant la fragmentació seqüencial del gest.
Procés i autoria
Dibuixar el cos humà és tot un desafiament! Però vull explicar també una història. Penso que el fet de narrar alguna cosa ja dona moviment al dibuix. Si plantejo una seqüència amb narrativa, el moviment el pot donar el propi curs de la història.
Pot ser un recurs que, alhora d’expressar moviment, m’ajudi davant la meva manca d’habilitat en el dibuix.
Un altre escull és dibuixar repetidament la mateixa forma i aconseguir que sigui prou semblant perquè visualment es percebi com el mateix element, donant continuïtat a la història. Moviment, expressivitat i comprensió del relat: quin repte.
Materials: Llapis de grafit F, 8B, HB, goma d’esborrar, retolador negre, regle.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.