20.209 - Taller de fotografia i imatge - Aula 1

Públic

ANÀLISI DE L’OBRA FOTOGRÀFICA:

Las potencias del alma. Puente Genil (1976) – Cristina García Rodero

Aquest treball analitza l’obra fotogràfica Las potencias del alma. Puente Genil (1976), de Cristina García Rodero, dins la seva sèrie España Oculta.

“España Oculta és el desig d’una noia jove, absolutament inexperta, que volia viure una aventura a la vida, volia volar, somiar i conèixer el seu país sola. Aquest desig de llibertat, aquest desig d’indagar qui ets, fins on pots arribar, com conèixer-te i com tenir temps per a tu mateixa” (García Rodero, RTVE, Imprescindibles, 2025).

Cristina García Rodero (Puertollano, Espanya, 1949) va recórrer la península Ibèrica entre els anys 1975 i 1988 per documentar rituals, festes populars i costums de zones rurals. La fotografia que analitzaré pertany a la sèrie España Oculta, una col·lecció d’imatges que constitueix un valuós document visual de la història i la identitat cultural del país.

1.0 Fitxa tècnica i identificació de l’obra

Autora: Cristina García Rodero
Títol: Las potencias del alma. Puente Genil
Any de realització: 1976
Tècnica i suport: Fotografia analògica en blanc i negre sobre paper baritat amb emulsió de gelatina i plata
Mides: 53 × 81 cm

Format: Vertical
Sèrie: España Oculta
Col·lecció: Fundación “la Caixa”

2.0 Context històric, social i polític (Espanya, 1976)

Una obra artística mai no és un objecte aïllat: és un document que respira i dialoga amb el seu temps. Segons l’autora, “les festes a Espanya l’any 73 estaven molt lligades al règim polític i també a la religió; totes dues tenien un gran poder sobre el comportament dels ciutadans” (Imprescindibles: La mirada oculta de Cristina García Rodero, RTVE, 2025). La fotògrafa recorda també: “Vaig néixer a finals del 49, i la dona passava la vida a la llar, perquè així se li ensenyava. No podia viatjar ni treure diners del banc sense el permís del marit. Poques s’atrevien a tenir una vida pròpia o professional” (García Rodero, RTVE, Imprescindibles, 2025).

És engrescador imaginar una jove fotògrafa recorrent en solitari la geografia més rural d’Espanya en un moment en què, com ella mateixa explica, fins i tot per a les coses més simples una dona no podia ser autònoma. Aquesta decisió d’explorar, observar i documentar allò que restava ocult no només va ser un acte artístic, sinó també un gest de llibertat i coratge personal.

L’any 1976 marca l’inici de la transició espanyola, el període de pas entre la dictadura franquista i la democràcia. Va ser un moment de tensió entre el passat i el futur, entre unes formes de vida tradicionals i l’aparició de noves llibertats. En aquest context, l’autora no retrata el debat polític de les ciutats, sinó que centra la seva mirada en l’Espanya rural i religiosa, on els rituals continuaven sent el centre de la vida col·lectiva.

Les seves fotografies mostren la persistència d’una espiritualitat profunda, una “Espanya oculta” que coexistia amb l’anhel de canvi social.

3.0 L’autora i la seva obra: Cristina García Rodero

Cristina García Rodero (Puertollano, 1949) és una figura clau de la fotografia documental espanyola, reconeguda internacionalment per la seva capacitat de captar l’essència dels rituals i les tradicions populars.

Formada inicialment en Belles Arts a la Universitat Complutense de Madrid, va començar la seva trajectòria en el món pictòric abans d’endinsar-se en la fotografía. Aquesta formació artística explica la seva gran sensibilitat per la composició, el gest i la llum.

El seu treball s’ha centrat de manera constant en l’ésser humà dins del seu context més ritualitzat i espiritual. La seva obra explora les festes, les processons i les manifestacions col·lectives de fe que defineixen la identitat cultural d’un poble.

La fotografía Las potencias del alma. Puente Genil, forma part del projecte España Oculta, dedicat a documentar les tradicions populars i religioses d’Espanya. Representa un moment de la Setmana Santa de Puente Genil (Còrdova), protagonitzat per la corporació bíblica Las Potencias del Alma, els membres de la qual simbolitzen les tres potències de l’ànima —memòria, enteniment i voluntat— convertint el ritual religiós en una metàfora de la condició humana i espiritual (Las Potencias del Alma, [en línia], 2025).

García Rodero comparteix una visió propera a la d’André Bazin, qui afirmava que “la fotografia no crea —com l’art— l’eternitat, sinó que embalsama el temps; el rescata de la seva pròpia corrupció” (Bazin, 1945). L’autora ho expressa amb les seves pròpies paraules: “Per a mi, la fotografia és rescatar de la mort moments que són importants i fer que visquin eternament. Una fotografia és la nostra memòria” (Plano general, RTVE, 2025).

4.0 Anàlisi formal i compositiva

• Llum: La il·luminació és natural. Aquesta llum no és neutral: té un paper dramàtic fonamental. Crea ombres i un contrast molt potent entre les robes fosques i els elements més clars. Aquest contrast afegeix una gran càrrega emocional a l’escena.
• Blanc i Negre: L’ús del blanc i negre és clau per al missatge de l’obra. En prescindir del color, García Rodero allunya la fotografia d’un registre purament folklòric i la situa en una dimensió atemporal i universal, aportant una riquesa tonal de blancs, negres i grisos, que aporten volum a les formes i textures.
• Textura i enfocament: La imatge presenta un gra visible, característic de la fotografia analògica de l’època. L’autora utilitza un enfocament selectiu amb una profunditat de camp reduïda, que fa que la figura central aparegui nítida mentre les del fons es desdibuixen lleugerament. Aquesta decisió aïlla els personatges principals i concentra tota la força narrativa en la seva expressió individual.
• Formes i línies: La composició està dominada per una línia diagonal molt marcada, creada per la inclinació del cap i del tors de la figura central. Aquesta diagonal genera dinamisme i tensió, en contrast amb la verticalitat més estàtica de les altres figures. Les línies rectes de la llança, del marc i de la porta actuen com a contrapunt.
• Moviment: La fotografia congela un instant precís, un moment culminant que transmet una dualitat poderosa: d’una banda, una sensació d’espontaneïtat; de l’altra, una solemnitat gairebé pictòrica.
• Espai i enquadrament: L’enquadrament és tancat, un pla que omple gairebé tot el marc amb les figures principals. Aquesta proximitat elimina qualsevol distància objectiva i submergeix l’espectador directament en la intensitat emocional de l’escena.
• Distribució dels elements: La figura central està lleugerament desplaçada del centre, fet que evita una simetria estàtica i afegeix tensió compositiva. La línia visual que connecta la punta del capirot, el colom, el rostre, la bola del món i les mans crea un eix de gran força expressiva. Alhora, els tres objectes que sostenen els personatges —la bola del món, l’ampolla i el vas— formen una altra línia visual coherent, reforçada per les insígnies de l’hàbit. Aquesta organització precisa i aparentment casual dels elements genera una harmonia que equilibra la intensitat de l’escena.
• Relació forma i fons: Els personatges queden emmarcats naturalment entre la llança del soldat i la porta, fet que accentua la seva presència dins l’espai escènic.

5.0 Anàlisi interpretativa

• Temàtica principal: La temàtica central de Las potencias del alma és l’experiència humana de la fe i l’espiritualitat en una manifestació arcaica i col·lectiva. L’obra explora conceptes universals com el dolor, el sacrifici, l’èxtasi i la devoció, utilitzant un ritual religiós o festiu com a vehicle per reflexionar sobre la condició humana i la seva necessitat de transcendència. També dialoga directament amb les tradicions i les arrels.
• Funció de la imatge: La fotografia opera en una cruïlla de funcions. D’una banda, és un document antropològic de gran valor, ja que registra amb autenticitat una tradició cultural específica en un moment històric determinat. De l’altra, és una obra d’art amb una clara intenció estètica i expressiva. García Rodero no es limita a documentar: interpreta, emfatitza i construeix un discurs visual que transcendeix el mer registre.
• Intenció de l’artista: La intenció de García Rodero és revelar i dignificar una realitat sovint ignorada. No busca una representació objectiva ni distant, sinó que s’hi implica emocionalment per transmetre una visió propera i humana. La seva imatge no només expressa solemnitat, sinó també una subtil barreja d’humor i tendresa, que humanitza el ritual i el fa més proper a l’espectador.
• Aplicació de conceptes teòrics:
• Studium i punctum (Roland Barthes): el studium de la imatge es troba en el context cultural general d’una processó religiosa a l’Espanya rural: un significat compartit que reconeixem col·lectivament —la devoció, la tradició i la comunitat. Tanmateix, el poder de la fotografia rau en el seu punctum. En aquesta imatge, el punctum podria ser la trinitat que formen el colom, el rostre i la bola del món que el personatge central sosté entre les mans, amb la cara immersa en una profunda devoció mística. Aquesta tríada “punxa” l’espectador, conduint la mirada immediatament cap al personatge del costat i cap al triangle visual que formen l’ampolla, l’expressió divertida del seu rostre i el got. Així, l’escena trenca la iconografia religiosa general per revelar emocions profundament humanes.
• La fotografia com a índex (Charles S. Peirce, 1998): segons la semiòtica de Peirce, la fotografia és un signe de tipus índex, ja que manté una connexió física i existencial amb allò que representa: és una empremta directa d’un moment concret en un lloc puntual que, si no fos per la fotografia de García Rodero, possiblement s’hauria perdut en el temps. En aquest sentit, cada imatge de España Oculta conserva una presència real, una petjada del que va existir, transformant el fet efímer en testimoni perdurable de la fe i de la vida col·lectiva.

6.0 Anàlisi crítica i conclusió personal

Cristina García Rodero aconsegueix amb gran sensibilitat el seu objectiu de documentar i transmetre la intensitat de les potencias del alma. Els recursos expressius que utilitza no són decoratius, sinó que formen part essencial del seu missatge.

L’ús del blanc i negre i el fort contrast eliminen distraccions i donen a les imatges un caràcter atemporal. Aquest tractament de la llum i del to dirigeix l’atenció cap als símbols, als rostres i a l’acció. Et fa preguntar-te què està passant i et convida a voler saber més, a mirar-hi una mica més endins.

Quan escoltes a l’autora parlar de com treballa, entens per què les seves imatges impacten tant. Ella s’endinsa en les comunitats, viu les experiències i fotografia des de dins. Per això les seves imatges no només mostren, sinó que et transporten. Com a espectador, no mires des de fora: sents que formes part del que està passant. Aquesta proximitat fa que cada fotografia sigui una experiència viva i compartida.

7.0 Síntesi i tancament

En conclusió, Las potencias del alma. Puente Genil és una obra mestra de la fotografia documental. Mitjançant un domini absolut del llenguatge fotogràfic i una sensibilitat excepcional, Cristina García Rodero transforma una escena local en una reflexió universal sobre la fe i la condició humana.

M’ha impactat especialment escoltar-la parlar del que la va impulsar a fer aquesta col·lecció. En un moment històric en què molts joves miraven cap al futur, cap a una modernitat i llibertat somiades, ella va decidir mirar enrere: anar on ningú volia anar, observar allò que molts preferien ignorar. Gràcies a aquesta obstinació —o potser rebel·lia— va aconseguir documentar un període i unes pràctiques que formen part de la nostra essència més antiga.

Les seves imatges no només conserven la memòria d’un temps que s’esvaeix, sinó que ens recorden d’on venim. I és precisament en aquest gest —el de mirar el passat amb veritat i respecte— on rau la força perdurable de la seva obra.

“Em considero creadora. Y com que vinc de la pintura, per descomptat que em considero artista, encara que tingui un instrument que em mesura la llum, que em fa l’enfocament. L’important és l’obra que deixes.” (Cristina García Rodero, RTVE, Imprescindibles, 2025)

Bibliografia

Bazin, A. (2008). ¿Qué es el cine? (J. Pérez Millán, trad.). Rialp. (Obra original publicada el 1945).

Barthes, R. (1981). La cámara lúcida: Nota sobre la fotografía. Paidós. (Obra original publicada el 1980).

Fundación “la Caixa”. (s.d.). Colección de arte contemporáneo. Cristina García Rodero [en línia]. [Consulta: 8 d’octubre de 2025]. Disponible a: https://coleccion.caixaforum.org/obra/-/obra/ACF0482-10/LaspotenciasdelalmaPuenteGenil

Fundación MAPFRE. (2025). Las potencias del alma, Puente Genil, Córdoba. Cristina García Rodero [en línia]. Madrid: Fundación MAPFRE. [Consulta: 8 d’octubre de 2025].
Disponible a: https://www.fundacionmapfre.org/arte-y-cultura/colecciones/cristina-garcia-rodero/espana-oculta/las-potencias-del-alma-puente-genil-cordoba/

Imprescindibles. (2025, 1 de juny). La mirada oculta de Cristina García Rodero [documental televisiu, en línia]. RTVE. [Consulta: 8 d’octubre de 2025].
Disponible a: https://www.rtve.es/play/videos/imprescindibles/mirada-oculta-cristina-garcia-rodero/

Las Potencias del Alma. (2025). Corporación Bíblica de Puente Genil [en línia]. Puente Genil: Las Potencias del Alma. [Consulta: 8 d’octubre de 2025].  Disponible a: https://www.laspotenciasdelalma.com

Peirce, C. S. (1998). The Essential Peirce: Selected Philosophical Writings (Vol. 2). Indiana University Press.

Plano general. (2025, 10 de maig). Cristina García Rodero [entrevista, en línia]. RTVE. [Consulta: 8 d’octubre de 2025].
Disponible a: https://www.rtve.es/play/videos/plano-general/

Plasencia, I. (2025). Enfocaments teòrics en la fotografia [en línia]. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. [Consulta: 8 d’octubre de 2025].  Disponible a: https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00255739/html5/PID_00255739.html